cegesqui

21 de maig 2025

Aneto, 3404 m

Després de molts caps de setmana amb la mèteo remoguda, per fi un dia 10, sol, gens de vent i moltes ganes de tancar la temporada amb un bon descens. Sortim divendres tarda i acampem a la Besurta. Hi ha infinitat de cotxes, furgonetes i caravanes. A les 7 enfilem cap a la Renclusa, on calcem esquis. Hi ha molta neu en alçada, tracem fins al portillón superior amb un paisatge espectacular, especialment quan es deixa veure la glacera de barrancs. Canviem de vall i enfilem cap a l'Aneto, que avui està molt sol·licitat. Arribem a l'avantcim, traiem esquis i fem el pas de Mahoma amb grampons. Disfrutem una bona estona al cim amb unes vistes inmillorables del pirineu. A la tornada ens trobem un grup de 4 persones amb un atàc de pànic que obturen el pas, realment s'hauria d'ordenar una mica el tràfic en aquest punt perquè aquests tipus de situacions poden donar pas a accidents. Iniciem el descens, que serà llarg, doncs al segon giro agafo un clot i s'em parteix el nucli de l'esqui per la meitat, aixi que em toca baixar caminant amb els esquis al coll. M'ho prenc amb humor i gràcies als meus amics que van parant durant la baixada i anem xerrant s'em fa molt més amè.

17/5/2025

+1500

BEA S2/S3

Risc 2

David, Xavi i Marc

Molt bon estiu a tots els piulaires i un record sentit per l'Anna M. que ha marxat massa aviat!

el vídeo dels dimecres... Cadí o Kootenay? Are you beeping?

19 de maig 2025

Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)

Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.

Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes que l’estat de l’asfalt una mica precari.

Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins al pàrquing per dormir a les furgonetes.

Dissabte 17/05/2025: Russell Oriental 3.051m +/- 1.150m 14 kms

Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO IV. Ed. Prames”.

Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.

Uns metres més enllà de l’alçada del refugi, girarem a la dreta (est) en direcció a l’estany de Llauset per agafar una canal una mica dreta que puja al coll de l’Estany Negre (2.680m). Posem ganivetes al començar per què la neu està encara bastant glaçada però veient com els costen algunes voltes maries als més agosarats, la majoria acabem canviant als granpons.

Un cop al coll, ja amb esquís, girem a l’esquerra en un flanqueig una mica exposat. La neu agafa bé però ho passem amb els “pèls de punta” i posant-hi tota l’atenció possible cap al coll que porta a l’estany del Cap de la Vall.

En aquest punt ja tenim el Russell al davant i unes excel·lents vistes de tot el circ així com l’itinerari què volem traçar.

Fem el descens sense treure pells fins l’Estany del Cap de la Vall, que creuarem per sobre per seguir en direcció al Russell primer per rampes suaus però fins un punt que deixem esquís i calcem granpons per fer l’ascenció per l’esquerra de l’espoló, primer fins un avancim i finalment un curt tram exposat fins al cim (3.051m).

Per la tornada baixem fins on tenim els esquís i ja sense pells fem el descens cap a la dreta vigilant de no perdre massa alçada per tal de no haver de tornar-les a posar per arribar al coll dels Isards (2.807m) i passar a l’altra vessant.

Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar. El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).

Ara si, només ens queda el descens amb neu millor al principi i més pesada a mesura que anem baixant fins arribar al punt de descalçar. I la petita “penitència” de tornar fins als cotxes i és que a la tornada l’estany sembla més llarg.

Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.

Diumenge 18/05/2025: Vallibierna 3.067m (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms

Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens permetrà tornar abans.

Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest) per anar seguint les pales que ens menen fins al cim.

A diferència del Russell, l’itinerari és més franc, sense grans dificultats excepte el tram final. Nosaltres ens quedem a l’avantcim. Dir que ahir ningú va anar al cim. Per la neu caiguda aquest any, l’aresta està molt “afilada” i es veu perillosa. Va haver-hi un guia que encordat ho va intentar però va girar a mitja aresta.

Per la tornada, un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.

Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.

Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.

Bon estiu a tot@s!

Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P

Cercant la espasa Durandal a la bretxa de Roland: 8 dies a Ordesa i Sarradets

Vàrem travessar la bretxa fins a 6 cops, però ni rastre de la espasa que segons la llegenda de Rotllant (Roldán), va llençar-la contra la muralla de pedra que separa ambdós països per evitar que l’enemic la posseís. Diu la llegenda que la espassa no es va trencar, però amb l’impacte contra la muralla de pedra, va provocar la bretxa de 40m d'amplada i 100m d'alçària.

Fora èpica i llegendes, ens agraden les travesses d’armari, i a més hi havia moltes ganes d’anar a Sarradets: un indret màgic per la majestuositat d’un circ penjat, amb plegaments de roca i cascades de vertigen. Malgrat que hi ha força neu en alçada, ens caldrà arremangar-nos i pujar amb el patracol per a esser autosuficients 3-4 nits. Passem 8 dies: 3 nits al refugi de Góriz i 3 nits al refugi de Sarradets, i de tornada de Sarradets, fem parada extra a Góriz on tornem a buscar la comoditat d’una dutxa, un bon sopar, i el més important assecar la roba d’una memorable remullada. Però molt satisfets de haver assolit 5 cims de 3000m: Mont Perdut, Marboré, Taillon (x2), Gabieto Oriental en un entorn magnific.

Bibliografia:

· Pirineus en esquis. 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longás. Ed. Desnivel

Itineraris: 118, 119, 121, 122

· Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO II. Jorge Garcia. Ed. Prames

Itineraris: 137, 140, 144, 146

Accés:

Molts esquiadors trien pujar pel vessant de Gavarnie, que permet pujar amb menys esforç i trobar la neu abans. Per logística i perquè fa mandra arribar fins a Gavarnie, triem pujar des de Nerín.

Amb cotxes, arribem al poble de Nerín, continuem per la pista 1km, fins a la caseta de control amb barrera (antenes). Prohibida la circulació de vehicles.

Una alternativa interessant, és contactar amb la central de busos. Ens varen informar que sota demanda, et pugen al mòdic preu de 25€ per persona i 25€ per baixar. Si fem grup de 10persones, es rebaixa a 20€...tota una ganga. El bus/taxi puja fins a Collado Arenas, el que ens estalviaria uns 4’5km i 500m de desnivell.

https://monteperdidobus.com/servicios/montaneros/

2025/04/27 Nerín - Punta Custodia – Góriz (15km / +1.234m / -405m)

Sortim caminant des de la barrera de Nerín, fent uns 6km i +600m on trobem la neu (cota 2.000m), amb unes 2hores aproximades ja passat Cuello Arenas.

Calcem esquis i deixem les bambes amagades. Resem perquè les marmotes afamades aquesta època, no les devorin (no seria la primera vegada que les rosseguen). Seguim fins a tocar Cuello Gordo, i enfilem el cim de Peña Custodia que resseguirem el seu cordal de la Sierra Custodia fins al Cim de Punta Custodia amb esquis als peus. La carena té caiguda a totes dues bandes, especialment del costat del canó de Ordesa i que impressiona. Un cop a Punta Custodia, baixada cap al renovat refugi de Góriz.

Estem de enhorabona amb la renovació! Habitacions amb lliteres i edredons, 4 minuts de dutxa d’aigua calenta (et donen una fitxa per dia i persona), taquilles generoses amb clau per a guardar el material dur al vestíbul (cal una targeta que s’insereix a la taquilla quan dones un dipòsit de 5€ en metàl·lic que es retorna al finalitzar la estada), regletes per endollar dispositius al menjador, cuina lliure amb pica d’aigua...Això si, no hi ha Wi-Fi publica, i la cobertura cal anar en direcció al Mt Perdut/Marboré per connectar al món..

Més informació »

16 de maig 2025

Dos dies pel Rutor, amb nit al Bivacco Camardella

El Mont Rutor (o Ruitor) es el més emblemàtic del poble de La Thuile, a la Valle d’Aosta. La seva glacera es una referencia visual imponent. L’accés pot ser des de La Thuile o des de Valgrisenche, aquest últim preferible amb esquís.

Es una muntanya que m’estimo especialment: hi vaig pujar per primera vegada de nen amb mon pare, hi vaig tornar altres vegades i l’ultima era fa dos anys, encara amb mon pare per celebrar els seus 70 anys. Però mai hi havia pujat amb esquís.

Fa dos anys al Coll del Rutor, 100 m a sota del cim, han posat el Bivacco Edoardo Camardella, un magnífic refugi lliure amb 6 places, tot de fusta a dins, super-bé aïllat, amb wifi, endolls USB i calefacció al terra que funcionen amb plaques fotovoltaiques; no té mantes (tampoc realment calen). Al costat, una estació meteorològica automàtica i una webcam que permeten saber en temps real les condicions a l’indret. El refugi ha sigut construït per iniciativa de Luciano Camardella, com una petita caseta per acollir l’ànima i el record del seu fill Edoardo, que vivia a La Thuile i que va morir jove per una allau al Mont Blanc.

Fa temps que volia pujar al Rutor amb esquís fent nit al Bivacco, i aquest any vaig pensar que seria un auto-regal d’aniversari fantàstic. Ho parlo amb la Montse que afortunadament, tal com jo, veu més la aventura que no pas les hores de cotxe. La meteo sembla que més o menys acompanya, doncs el divendres al migdia sortim cap a Valgrisenche, on ens allotgem en un senzill apartament Seconda Stella a destra.

Dissabte 10/05/2025

Bonne – Bivacco Camardella (3357 mt) – Testa del Rutor (3486 mt) – Glacera del Rutor – Bivacco.

15Km, +2200/-700 m, BSA S2/S3

Dia de núvols baixos i boira, que no ens deixaran fins la tarda.

Deixem el cotxe a cota 1860 mt, 1km després del poble de Bonne, pujem a peu per sender d’estiu fins poc a sota les cases del “Alpeggio Arp Vieille”, on calcem esquís (aprox. 45 min i 300 m de desnivell a peu). S’ha de pujar al coll a sobre del Rifugio degli Angeli (tancat ara), aquesta pujada la fem una mica més a la esquerda del camí d’estiu. Després s’ha de anar en diagonal a la dreta buscar la base de la pujada cap al coll del Rutor. Aquest tram s’ha de passar per sota i sobre de zones rocoses i s’ha de triar bé el camí (sort que el lideratge està en mans de la Montse). L’accés al Colle del Rutor es una pala de 35º amb neu ja molt humida a les 11h (orientació sud-est) i nombroses allaus recents. Pujem amb esquís per un tros que ja ha descarregat i a les 12h ja som al Bivacco Camardella.. casa, dolce casa!!!

Després d’un descans al Bivacco pujem al cim amb motxilles mes lleugeres i fem la baixada per costat dret (vist des de el cim) de la glacera (resseguint la ruta habitual de pujada desde La Thuile). Triem aquest itinerari perquè no te esquerdes (al contrari la part central de la glacera està bastant trencada). Gaudim d’una capeta de neu fresca en pendents bastant suaus fins al final de la glacera a cota 2700 mt, amb visibilitat que va i ve. Llavors, tornem a pujar al Bivacco.

Passem la tarda descansant, aprofitant del sol que finalment surt ple i desfent neu per beure i el sopar. El paisatge és sublim. Després del sopar gaudim de la posta del sol i del començament de la nit amb lluna casi plena.

Al refugi hi ha dos persones més de Milano, som 4 en total. La calefacció al terra no funciona (ja s’havia comunicat per les xarxes socials del Bivacco) però la temperatura interior és impecable, 14 ºC. Dormim amb el sac obert!

Diumenge 11/05/2025

Bivacco Camardella – Testa del Rutor – Glacera del Rutor- Testa del Rutor – Bonne.

15Km, +700/-2200, OSA, S4

Dia de sol amb núvols bastant més baixos que nosaltres.

Ens llevem per veure sortir el sol, espectacular el panorama cap al Gran Combin, el Cervino i el Monte Rosa. També el Paradiso a tocar. Després d’esmorzar, pujem lleugers a la Testa del Rutor i baixem per la glacera pel costat esquerre, a l’esquerra de dues puntes destacades: la Vedette i Punta d’Avernet, per treure el cap també cap al Col de l’Invernet (3226 mt): és l’accés al Rutor més concorregut des de França. Baixada ben bona i divertida amb la neu refredada per la nit i una mica de gebre de superfície que s’ha fet amb la humitat.

Tornem a remuntar cap al Bivacco, carreguem tot el pes a les motxilles, tornem a pujar al Rutor (per tercera vegada!), ens acomiadem de la Madonna i decidim fer la baixada pel vessant sud-est just a sota del cim. La canaleta principal està molt trepitjada dels que han pujat a la Testa el dia abans i purgues. Decidim entrar per una canal paral·lela, que té un ressalt rocós a sota que cal evitar flanquejant a la dreta però està més neta i atractiva. Gaudim de la baixada per pendents de 40º amb neu ja ben transformada (baixem a les 9.45h, la neu ja estava al límit de seguretat!). Després continuem la baixada per neu primavera resseguint amb més o menys fidelitat el camí de pujada. A les 11.30h ja som al cotxe, llestos per iniciar la tornada a Catalunya, no sense haver abans dinat a una trattoria amb excellent relació qualitat-quantitat-preu (Restaurant Mont Blanc) i haver pres un gelat a la Gelateria Pilier a Morgex.

Han sigut dos dies magnífics, intensos, emotius, a una muntanya estimada, a un Bivacco preciós, amb paisatges espectaculars i companyia estupenda. Un aniversari inolvidable!

Gràcies infinites a la Montse per deixar-se engrescar, pel lideratge de la sortida, per obir traça tota la estona i per fer la gran majoria de les fotos, i quines fotos!

PD: com a guia es pot utilitzar el llibre “Orizzonti Bianchi” de Alessandro Mezzavilla i David Pellissier; Martini Multimedia Editore.

Montse i Andrea