18 d’abr. 2024

Circular al Pic de Filià (2764m)

Dimarts 16 d'abril, Tossal de Rus (2669m), Pic de Filià (2764m) i Tuc de Moror (2735m) en circular des de la vall de Sant Martí. +/-1550m, 16.5km (porteig +/-350m, 4.5km), F/S2/**.

Això encara no s'ha acabat! La piulada del Tuc de Moror del 8 d'abril i la sortida del cap de setmana a la Pica Cerví de Durro, des d'on es veia bé la pala NO del Pic de Filià, em van motivar per a fer aquest recorregut, la neu va marxant molt ràpidament i cal aprofitar mentre es pugui. 

El recorregut fins el Tuc de Moror

Pujada al port de Rus pel Barranc del Port sense més entrebancs que la manca de neu al principi fins la sortida del bosc i el vent que bufa amb força. 

Tossal de la Mina, Pic de Moror i Castellet de Moror, pujant pel Barranc del Port

Pujada al Pic de Filia carenejant ara amb pells, ara a peu, ara quiet que passi el cop de vent; descens per la pala NO que està increïble: des de pràcticament el cim fins al barranc del cap de Llevata (gairebé 400m de desnivell amb bona neu, dureta al principi i transformant-se en cremeta a mesura que es va baixant). Remuntada cap a la Passada de Moror pel seu contrafort, que va cap el SE i, ja que hi som, no costa gaire de pujar al cim, que presenta una neu immillorable en qualitat i quantitat. Baixada pel barranc de Moror fins als 2050m (gairebé 700m de desnivell). El problema és triar per quina pala perquè totes estan molt bé, més avall la cosa es complica i costa de triar el camí que permeti anar més avall sobre els esquís i descalço a 2050m, aproximadament la mateixa altura on havia calçat pujant per l'altre barranc.

Montsent de Pallars des del Port de Rus
Pic de Filià (o Paiasso) des del Tossal de Rus

Les pales que baixen cap el Barranc del Port (la baixada la faré per les de l'altre costat, cap el Barranc de Moror)

En resum, un dia d'esquí i muntanya d'aquells que et deixa més que satisfet i haurà estat una bona despedida de temporada. 


17 d’abr. 2024

Romsdalen primaveríssim, 12 a 15/04/2024

Pics Storhesten 1.023m, Blånebba 1.320m i Skarven 1.048m

Escapada de ‘cap de setmana’ familiar a aquesta preciosa vall del sud de Noruega, on combinem una estada en cabana enmig d’un paisatge bucòlic, passejades i turisme amb la petita, afartamentes de salmó, i un parell d’excursions d’esquí de muntanya... és el paradís? 

Al destí ja l’hi tenia posat l’ullet des d’aquella piulada del Ricard del març de 2015 ...casunronda! perquè piula la gent? i ha passat allò de que quan hi poses preparació i ganes, el resultat és karma positiu

(el Kyrkjetaket és un amor a primera vista... a l'esquerra com el van esquiar al març de 2015 en Ricard&co... a la dreta com ens el miràvem dissabte des d'Åndalsnes)

Hi hem anat en avió fins a Alesund (vols amb 1 o 2 escales) i després cotxe de lloguer fins a la zona d’Åndalsnes (1h45’) per una carretera que és molt escènica. No és mala opció fer un vol directe a Oslo i després 5h de cotxe (o una opció com l’autocaravana com van fer en Ricard&co). 

L’allotjament més pràctic i econòmic és llogar una cabana de fusta en qualsevol dels càmpings que hi han a la zona. Nosaltres hem estat en una als peus del coll de Trollstigen (tancat per la neu)... erem els únics hostes en un lloc que a l’estiu no hi deu caber una agulla, perquè és preciós i envoltats de cims molt cridaners i ambient hivernal. 

La meteo és ja de per si un caprici en aquesta contrada, i nosaltres hi hem arribat precedits d’una setmana de pluja fins a cota alta i BPA a 4, però amb una temperatura que ha anat baixant i endurint altre cop el mantell. Després, dissabte he trobat bona neu primavera, i tota la nit i part de diumenge ha nevat des de cota 300 deixant fins un pam de neu nova ben bona per sobre dels 500m. Amb tot, hi ha neu a obagues a 300m i a 600m a solanes. Més amunt l’ambient és ben hivernal i hi ha moltes zones que encara queden lluny per a l’esquí de muntanya per ser els punts d’accés elevats i encara tancats per la neu (molt recomanable la proposta d’esquí de juny en aquesta zona publicat al darrer número d’Ski Rando Magazine, núm.56 d'abril-maig).

Una particularitat és que molts dels accessos o aparcaments són de pagament (normalment 100 corones, una mica menys de 10€) i es paga online en els links que habilita cada lloc. 

Resum de l’activitat: 

Dissabte 13 d’abril: Storhesten 1.023m i Blånebba 1.320m des de la vall de Venjeåa (aparcament Venjesdalsetra)

+/-1.125m; 11,1Km; F+, S2 el Storhesten, S3 el Blånebba, */** 

Les previsions donen mal temps i trio un dels itineraris més conservadors de la zona, el Storhesten, però tot i que se’m tapa una estona i m’arriba a nevar, veig que el fort vent acabarà fent net i m’allargo al Blånebba amb un bon sol i tempesta de blaus. 

Posar esquís a l’aparcament, a 370m d’alçada ja fa goig. I fer l’excursió tot sol (*) enmig d’un festival de cims i canvis meteorològics no té preu. (*) En el descens corroboraré el tòpic de que aquí no cal matinar, i em trobo una gernació pujant!  

el Romdalshornet (1.550m) treu el nas

El recorregut surt de l’aparcament en direcció sud-oest per una zona d’arbres i matolls esclarissada, amb la visió al fons de la vall de l’imponent cim Romdalshornet (1.550m). Es creua el riu per un pont metàl·lic a mitja pujada i a partir de la cota 700 el terreny s’eixampla i el pendent és més planer. 

el Blånebba com es veia des del Storhesten

Em miro de reüll el Blånebba, a l’esquerra, i viro totalment al nord per seguir un llom fins al cim. Ambient per tots costats i tot i que s’escapa algun floc de les nuvolades que corren, aposto per tornar a la cota 700 (altiplà de Jamnåbotn) en bon descens i enfilar-me per la línea més segura fins al llom que baixa del Blånebba. 

Arribo a l’ample carena (cota 1.100m) i segueixo amb esquís cap al cim. Es redreça a la part final, que té algun tram exposat, i com que el vent s’ha enfortit asseguro amb grampons arribar fins dalt. Vistes espectaculars amb Åndalsnes i el fiord 1.300m més avall i cimarros imponents a tocar: el Romdalshornet (1.550m), l’Store Venjetinden (1.852m)... 

Bon descens, trepidant, i a quarts d’una ja torno a ser a la cabana per passar la tarda en família i aprofitar que el dia ja s’allarga més que a les nostres latituds. 

Diumenge 14 d’abril: Skarven 1.048m des de Rauma

+/-741m; 7,9Km; F+, S2,* 

Neva des de dissabte nit i passem el matí a la cabana i fent una passejada pels voltants. La previsió, que no es complirà, apunta a clarianes al vespre i a quarts de 4 faig 30’ de cotxe fins a Rauma, davant per davant d’Åndalsnes a l’altra costat del fiord.  

Em trobo tres grups posant pells, i quedo ben preocupat per tenir idees de noruec (febre àrtica?)... 

Un ruixat de neu granulada fa que tots entrem per 10’ als cotxes i quan afluixa ens hi posem en silenci però amb mirades de complicitat: tots esperem la finestra! Uns s’aturen a fer temps al refugi DNT Skorgedalsbu, i els altres anirem intercanviant obrir traça, fent canvis de manera natural. 

El recorregut surt, esquís als peus, de la cota 300 en direcció oest per una mena de tallafoc enmig del bosc. S’ha de remuntar un llom pel terreny menys allavós fins la carena, on es vira al nord i cal seguir-la fins als cim. 

Ja no neva però he entrat al mon abstrús del núvol... També m’he quedat sol i dubto una estona (aquelles estones en que el temps s’atura quan ets dins un núvol). No ho veig clar per seguir amb esquís per sota la cornisa (placa?) i, per seguretat, calço grampons per seguir el fil de neu que em porta a una darrera pala (gelada) ja més fàcil fins al cim. Tot plegat han estat 150m de distància i 50 de desnivell de no res, amb el temps aturat, el núvol i jo... De tornada als esquís m’atrapa una parella i parlem de la finestra que no s’ha obert i m’agraeixen la traça que seguiran... 

L'esquiada deliciosa, abocada al fiord a mesura que surto del núvol... 

(així véiem l'Skarven dilluns pel matí)

L’endemà, camí de l’aeroport el blanc immens de l’Skarven ens diu adeu, però li fem l’ullet, hi tornarem! 

Informació de servei:


Copio les referències de la piulada del Ricard del 2015 i n’afegeixo dues:   

  • Llibre 'Ski Touring in Romsdalen' de Halvor Hagen - FriFlyt (versió en Anglès, en Noruec és una mica més difícil d'entendre...) Té el mapa complementari on hi ha dibuixats tots els itineraris. 
  • Afegit 1: Llibre 'Trygge Toppturer' d'Espen Nordahl i Erlend Sande. En noruec, però el títol és una declaració de principis... traduít podria ser "excursions segures". I el subtítol parla de "111 excursions on es poden evitar els terrenys propensos a les allaus". Cobreix 111 cim de tot Noruega, i de Romsdalen n'hi ha 7 (2 dels quals piulats aquí).
  • Afegit 2: propostes al número 56 d'abril-maig de 2024 de la revista 'Ski Rando Magazine'. Amb tot de propostes a Romsdalen i rodalies per fer al mes de juny quan les carreteres més  altes queden netes de neu.
  • Mapa cartogràfic online: http://norgeskart.no molt útil, podem carregar els tracks. 
  • Pàgina d'itineraris de tota mena a Noruega, també esquí de muntanya (Topptur) ut.no. Trobareu descripció, mapa, dificultat i track per gps. 
  • Pàgina per consultar el temps: yr.no 
  • Pàgina per consultar el perill d'allaus: http://varsom.no/

Bones traces!!! 

Carlota, Marta i Jaume (casi troll)

el vídeo dels dimecres... en tren!

 

15 d’abr. 2024

Sortida de cicle 13-14 d'abril. Valls de Boí i Aran

 Estava previst pujar al Molières però la manca de neu ens ha fet canviar l'activitat. 

Dissabte 13 d'abril, Pica Cerví de Durro (2656m, +/-790m, 7.7km, 2CDP, 0 rascades).

Ens diuen que a la Vall de Boí hi ha bones condicions i anem a comprovar-ho. A l'entrada de la Vall de Sant Martí no hi arriba la neu, però quan ens anem apropant a l'estació el vessant de la Pica Cerví de Durro es veu bé, de manera que decidim enfilar cap a la carena una mica més amunt de la Collada de les Bassetes i arribem al cim sense més problemes. 

Progressant cap a la carena de la Pica

Decidim baixar pel vessant SE cap a la coma del port d'Erta i podem gaudir d'una bona baixada amb neu cremeta. 

Posem pells i anem a buscar el cap del telecadira del Balcó del Cerví i anem baixant cercant els fora pista que ens van sortint al pas, mentre la neu es manté en excel·lents condicions pràcticament durant tot el descens que fem pràcticament sols, ja que quan arribem a baix ja fa una estona que els remuntadors han tancat (ho han fet a 2/4 de 3), però el bar encara està obert i ho aprofitem tot prenent el sol.

Tenim reserva a l'hotel Saueth a Tredós, que recomanem de totes totes, amb un esmorzar que de ben segur satisfarà els cegormands més exigents. Abans d'anar-hi, però, passem pel Pla de Beret a veure com enfoquem l'endemà i decidim

Diumenge 14 d'abril, Cap de Baqueira (2490m, +/-680m, 7.9km)

Pujada tranquil·la des del parquing d'Orri, seguint més o menys el telecadira que puja fins al cap i anant a buscar les millors vistes cap a Baciver. 

Descalcem esquis al cap del telecadira i acabem de fer la pujada a la cresta des d'on gaudim d'unes vistes aèries sobre Baciver i Arcoïls. 

Baixada anant a buscar les millors pales amb bona neu tot i que vam trobar millor la de Taüll. Lluny, la gelera de l'Aneto sembla haver passat d'una nata muntada a primera hora del matí a un sorbet de llimona a migdia.

En resum, una bona sortida, aprofitant el que encara es pot i gaudint d'allò que més ens agrada, sobretot la bona companyia. Rosa, Quique i Jaume.

Travessa entre el Queyras i Val de Thuras

 

Travessa feta del 24 al 27 de març del 2024

A cavall del Queyras i la vall de Susa, una zona on es combinen cims de tres-mil metres i cims modestos de cotes 2400m amb bones pales de descens. 

Diumenge 24 de març: Cervieres - Cima Dorlier 2758m - Refugi Capanna Mautino +1200m F/S3 

Hem aprofitat el dissabte per viatjar fins a Briançon i diumenge ja som aviat a Cervières, petita vila sota el coll de l'Izoard. La ruta prevista surt del mateix poble, però veiem que hi ha cotxes que s'enfilen per la carretera que puja a La Chau i decidim afegir-nos. Uns revolts més amunt descobrim el què, la pista d'esquí nòrdic obren a partir d'on tenen condicions i netegen la carretera per accedir-hi, no escurcem distància, però si uns 150m de desnivell.

La primera part recorre les pistes de nòrdic fins arribar a Bourget, petit nucli de cases, d'allà abandonem el pla i seguim direcció est per amples i fàcils pales per arribar a l'ample (molt ample i llarg) coll de Chabaud 2213m. Seguim l'ample coll per anar a buscar la vall de Chabaud que puja en direcció sud est i tecom a punt culminant el cim de la Dormillosa. A la cota 2540m firem totalment a l'est per pujar per la carena, força dreta, que ens porta al cim del Dorlier 2758m. El descens és una combinació de neu bona, neu dura, neu rara però esquiable i neu ratllada per mil traces (es tracta de dos cims molt populars a la zona). 

El motiu de la quantitat de traces no era la presència de molta gent, era la presència d'uns quants individus amb Kitesnow, una mena de mini parapent que permet remuntar muntanya amunt amb els esquís...

Tornem al coll Chabaud i ara es tracta de saltar a la vall del Lago Nero. Semblaria planer sobre el mapa, saltant pel coll Bourget, uns 50m per sota, però tota aquesta zona no és ben be planera i tot plegat es converteix en un puja baixa fins que som ben aprop del refugi.

El refugi és força acollidor i es menja de conya, habitual als refugis italians.

Dilluns 25 de març: Refugi Capanna Mautino - Cima Dormillosa 2908m - Refugi Combe d'Imbert 1720m

Sortim del refugi per desfer el camí cap al col Chabaud, en portem tres... Per entendre la sinuositat del terreny: del refugi que està a 2000m fins al coll que està a 2200m tardem 1h i 15m.

Per pujar a la Dormillosa decidim agafar l'ampla carena paral.lela a la vall i que ens porta sense cap dificultat fins el cim, això si, es fa llarg...

Aprop del cim hi ha una cabana moderna Bivacco Corradini, ideal per passar-hi una nit d'alçada. Hi fem un mos i baixem per la vall, repetint el tram de la Cima Dorlier fins el coll Chabaud, en van 4...

El descens direcció nord per la vall de Chabaud és força agradable i trobem un bosc força divertit que ens porta al pont del poble de Rhuilles. D'allà al refugi Combe d'Imbert hi ha 10minuts caminant.

El refugi és nou, regentat per una parella de Torí, és més aviat un petit hotel (el preu també) però amb molt bon tracte i bon menjar.

Dimarts 26 de març: Refugi Combe d'Imbert- Coll Chabaud - Cervieres +600m F +boira

El dia amaneix nevant i després de fer un llarg esmorzar, per allò de potser para..., decidim calçar esquís i seguir la ruta. Fins aprop del coll Chabaud la protecció del bosc ens permet gaudir del recorregut.

Arribant al coll Chabaud la boira ens envolta i ens obliga a passar al mode tacte, i això que ja és la cinquena vegada que hi passem.

De tota manera la preocupació és saber si ha nevat gaire a la zona del cotxe i el podrem treure...

Tardem una hora en travessar el coll i fem una estona de descens a tacte. A la cota 2000m s'obre la visibilitat i fem els darrers trams fins a les pistes d'esquí nòrdic i arribem patinant fins el cotxe. La sorpresa és que la nevada intensa a 1700m al vessant italià es converteix en una mica de mal temps al vessant francès... Així que.... el cotxe no te neu !!

Dimecres 27 de març: Bonus track Rocher Courbe 2010m des de Bousson +600m F, bosc amunt...

La nevada s'estén i s'intensifica ara ja a tots els vessants, perill 4 d'allaus, toca buscar zona protegida.

Saltem amb cotxe pel coll de Montgenevre a la vall de Susa fins al poble de Bousson on aparquem.

Amb esquís als peus seguim la pista que puja al refugi Capanna Mautino i a la cota 1600m deixem la pista per enfilar-nos per un sender dins del bosc amb molt pendent, el sender més aviat s'intueix. L'obertura de traça és memorable...

A la cota 1850m la carena es fa més planera i ens permet arribar al Rocher Courbe, una zona més digna d'un picnic que anomenar-la cim. Fins i tot hi ha una pista,que seguim per fer el descens amb bona neu fins ben aprop del poble.


Hi hem estat el Pep L i el Ricard M

Bones traces i coll Chabaud !!