el vídeo dels dimecres... verticalitats a l'esperó dels efímers

 

Tancant el cercle al Donasà, 13/12/2025

Volta al Pic de la Camisette per l'Escala de Balbonne, la Portella de Barbouillère (2.276m) i descens per l'obaga del Roc Blanc

La nit anterior sopo el famós flam al pebre del restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà, amb la neu muntada al moment... jo hi veia la Camisette ;)

Avui la neu, dura, està més ràpida que la setmana passada. També ha reculat una mica a cota baixa i puc fer uns metres més amb el cotxe. Vaig per feina, les bestioles ja ni s'estranyen i als arbres i les seves branques em deixen passar.

D'altra banda i per seguretat, he decidit encarar l'Escala de Balbonne de pujada per evitar sorpreses en un descens solitari.

Tram central de l'Escala de Balbonne

Poc després de la Restanca, a 1.620m, prenc un desviament a la dreta per un camí desdibuixat que es va endinsant al bosc en pujades i baixades, resseguint el torrent de Balbonne, en direcció SO. El Pic de la Camisette a l'esquerra, el de Balbonne a la dreta, i l'edat del bosc amb arbres inmensos, fan que aquest sigui un paratge molt obac. Tanca la vall pel sud una muralla de roca de 200m, que només es pot superar per l'Escala de Balbonne. Ho he passat amb menys dificultats de les que pensava, i el que m'ha sorprès més és que el pas estava escombrat per allaus... si hi heu d'anar, millor assegurar neu estable i bon horari!

Estany i Pic de Balbonne

Pic de la Collada de Bourriques 2.252m

Arribo a l'estany de Balbonne, gairebé totalment congelat i el ressegueixo per l'est anant a buscar unes comes que giren progressivament cap a l'est. Hi ha algun tram dret i flanquejos exposats... però es pot fer tot amb esquís. 

Portella de Barbouillère 2.276m

El pas de la Portella de Barbouillère tampoc és evident de trobar, com a referència cal anar a buscar els contraforts del Roc Blanc i no enfilar-se abans d'hora.

Coma de Barbouillère

El descens de la Portella cap a la Coma de Barbouillère és dret i, amb neu dura, descalço una part amb grampons. 

La Portella de Barbouillère des de la Coma

Despres ja es un plaer de descens, fins que a la cota 1.800 cal virar al N i sense perdre alçada anar a buscar el camí que puja de la Restanca. Tram difícil per haver d'estar constantment superant obstacles. De nou a la Restanca, la neu segueix ràpida i arribo al cotxe content d'haver completat la volta al Pic de la Camisette

Han estat uns 16km i 900m de desnivell.

Bones traces!!!

Jaume 

Esquiant un formatge al Champsaur

 

Sortida de 4 dies a Ancelle, Champsaur al sud del Parc dels Ecrins

 

Els ingredients ens cridaven a tornar-hi, estacions d'esquí tancades, neu recent prou abundant, previsió de bon temps, un apartament de fusta i un tomme de cabra per llepar-se els dits.

 

Així que enfilem l'autopista i fem la tradicional nit a l'Ibbis Budget. En total fins a Ancelle son 604km o 660km depenent de la ruta. Tota la zona està tranquil·la, les estacions no obren fins a finals de desembre, la formatgeria Ebrard és oberta tots els dies i el nostre ja conegut forn de l'estada del 2020 ens ofereix un pa brutal, com diria aquell.

 

      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dia 5 de desembre aproximació al Col de Freissinières 2750m (o d'Orcieres) +850m F/S3

 

Ens traslladem a l'estació d'Orcieres a Merlette fins a la cota 1850m, uns cartells lluminosos ens adverteixen que està prohibit fer esquí de muntanya a les pistes perquè estan treballant les màquines... Quan arribem al punt de sortida ens trobem una vintena de cotxes de gent que està fent activitat, a les pistes...

 

L'objectiu és remuntar la vall, en direcció nord, fins el gran llac dels Estarís i d'allà remuntar el coll de Freissinières i provar d'arribar al cim del costat. El recorregut el fem majoritàriament per neu sense trepitjar, amb algun tram de pista trepitjada.

 

És un plaer passejar per espais de muntanya recuperant l'ambient anterior a les pistes, encara que sigui efímer. Fa fred, molt de fred

 

Arribats a la cota 2750m, punt més alt de l'estació on arriba un tele esquí, veiem que el coll te una cornisa i han caigut purgues, hi ha perill 3 d'allaus. Ningú va més enllà ni nosaltres ni les altres 3 persones que han arribat al nostre punt. Fa fred, molt de fred, ens arrecerem a la caseta del tele esquí per treure pells i beure te.

 

Baixem a ple sud amb molt bona neu paral.lels a la muralla de roca del Rochebrunne, seguim la coma i l'instint... aquell instint que et porta a posar pells i remuntar 100 metres.

 

Finalment acabem baixant per les pistes trepitjades gaudint de la posta de sol, s'ha fet tard, els vermells il.luminen els somriures, cegesquí en estat pur.

 

 

 

Dia 6 de desembre pic de Gleize 2161m +900m F/S3 des de l'estació de Laye

 

Alguns ja havíem fet aquest cim des del coll Bayard, aquesta vegada l'ataquem des de l'estació d'esquí de Laye (Tancada). La previsió de temps inicial no era bona, de fet ens ha plogut a l'anada per la carretera, però el dia ha aguantat i fins i tot ha sortit el sol a estones.

Remuntem per les pistes, força dretes, pel bosc nord est, que conserva molta neu força fresca. El pendent fort i la curta distància fa que ens plantem força ràpid a la cota 1800m passats els darrers punts dels tele esquís. 

 

Obrim traça una estona amb neu fonda fins a la coma sota del cim, anomenada Pente de la Moutty. Des d'on anem a buscar la carena final (F) i fem uns 5 metres finals a peu.

 

El descens directe des del cim no està tan bé com l'altra vegada, en general hi ha força neu però poca base i es troben algunes pedres pel camí. Aprofitem la traça del tele esquí dins del bosc per fer un descens dret i amb força neu, per acabar baixant per pistes fins el pàrquing.

 

Dia 7 de desembre  El Palastre 2276m +700m F/S3 

 

Tot pensant en la raclette del vespre i amb la previsió de temps incert ens traslladem fins a Les Richards, a sobre de Sant Jean Sant Nicolàs. 

 

La primera part de la ruta puja per una pista  que remunta uns 200m de desnivell fins creuar el riu. D'allà cal seguir en direcció oest traçant un bonic itinerari entre arbres aïllats, rocam dispers i amb un pendent força dret. La neu al vessant est resta força freda i fonda.

 

Un cop a l'ample coll de Palastre girem al sud per remuntar en fort pendent els darrers 100m fins el cim. Ens anem mirant de reüll els cims de Soleil Boeuf i Pointe sud de la Venasque, molt assequibles des del coll per terreny ample. 

 

Arribats al cim comença a ploure, per sort poc, i els cims que miràvem de reüll es van tapant, així és que tirem avall fent esses pel formatge, vull dir la neu...

 

 

Dia 8 de desembre Pointe de la Pourrachière 2216m +1000m F/S3 

 

Hem fet els 1000m de desnivell els que tocaven i uns extres típics, allò que no has de fer el darrer dia perquè tornes cap a Barcelona però que sempre fem perquè ens va la marxa....

 

Arribem aviat a l'aparcament de les pistes d'esquí nòrdic d'Ancelle, han anunciat pujada de les temperatures però aquí, en plena obaga, fa molt de fred. 

 

Anem remuntant primer per la pista de nòrdic (tancades) i després per un sender. En aquesta vessant no hi ha gaire neu i la que hi ha està força gelada, s'augura un descens distret. A partir de la cota 1850m s'obre la vall i el circ del Piolit, aquí hi ha força neu, fa bo, hi ha un refugi de fusta...

 

Seguim pels camps de neu suaus fins al coll de la Pourrachière, només queden 40m fins el cim per un llom molt dret, la meitat del qual cal fer a peu, la majoria ens quedem al coll....

 

El dia no allarga, però algú diu que ha vist unes traces baixar per l'altra vessant que auguren un millor descens... remuntem amb pells uns 50m per saltar per l'altra banda, cert que la neu està força be i.... les traces arriben al bosc i remunten vall amunt.  Ohhh vaja !! no hi ha sortida, tornem a posar pells i anem remuntant tot indagant per un bon i segur descens, el trobem després d'una estona. Només queda baixar fins a la pista innivada que ens porta al Pont de Rouanne, d'aquí baixem per les pistes de nòrdic fins el cotxe.

 

 

En resum: 4 dies d'activitat, força neu, algunes pedres, força formatge, un apartament de fusta acollidor, gran i econòmic, bon ambient i bon rotllo.

 

Hi hem estat la Berta A, Oriol C, Eli C, Carles P, Núria P i Ricard M

 

Bones traces !!

  

el vídeo dels dimecres... la crida del Nord

 

Agulletes per començar la temporada

O en català correcte, cruiximent, o que no ens aguantem els pets.

Ens reunim una colla diversa per aprofitar el cap de setmana llarg de la Puri i provar d’encetar la temporada malgrat les diferents dolències de cadascú, des de problemes musculars a la fàscia, a tot tipus de parafílies.

Ens trobem el divendres a Aínsa amb la Robocop basca, el Físic de Cabrales, el Chispas de Cerdanyola, la Neuro de Santiago i el Gens honorable expresident.

Hourquette de Chermentas 2439m +-650m F/S2

Després de fer nit a Aínsa a un apartementet d’allò més cucooo, enfilem cap a l’altra banda del túnel de Bielsa, on aparquem al pàrquing de Piau-Engaly.

Hem vingut amb la intenció de començar la temporada fent alguna coseta suau, als límits de l’estació, per després baixar per pistes, però de seguida el pur esperit cegencigalador ens desvia cap a la preciosa vall de la Neste de Badet, que s’agafa des de pràcticament l’aparcament, amb esquís des dels peus, neu generosa i contínua i sense un track clar ni un objectiu ben definit.

De seguida ens adonem de que el ritme que marca la Robocop basca ens farà suar la gota, però la visió del mannà blanc ens encega. Alguns esquiadors enfilen camí del Port de Campbieil, una cara Oest on observem un parell d’allaus recents importants, pel que preferim seguir per la més suau vall de la Neste de Badet cap al coll de l’Hourquette de Chermentas.

Passem un parell de cabanes, el Lac de Badet i enfilem cap a l’Hourquette amb tota l’alegria que es pot tenir quan t’està arrossegant una colla d’aixecadors de pedres bascos pels cabells. La vall de l’Hourquette és una cara nord total, que enfilem confiant que trobarem encara algun racó amb neu pols, però les altes temperatures dels últims dies ha provocat regel nocturn i una neu crosta que es trenca i encarrila en la baixada. Ideal per un primer dia de la temporada. Ideal per trencar-te el genoll.

Des del llac fins al pàrquing toca remar bastant, però per sort arribem tots sans i estalvis, i anem cap a un nou apartament al poble d’Aranhouet, on s’han oblidat de deixar-nos la clau, el que ens obliga a esperar al Relais du Neouvielle i on ens veiem forçats a prendre un paté i una llonganissa artesanal amb unes cerveses per matar l’estona. Nosaltres no volíem. 

Finalment sentint agulletes a músculs que no sabíem que teníem, passem una nit tot el reparadora que pot ser després d’un sopar de llenties i fer el forn holandès amb la manta tota la nit.

L’endemà sí, diumenge és el dia per fer alguna cosa suau per pistes, un mica de hàmster +-400/500m, anar posant la musculatura a to, potser a la tarda fer un forfait de mig dia per practicar baixades...

Comencem a tirar al costat de pistes, vinga, que baixem de seguida i farem unes baixades amb remuntador, la basca dient uns metres més, que no hem fet res, sortim de pistes, unes voltes maria ben empinades per practicar, ui que el Pic de Piau està aquí mateix... Sort que havíem deixat els grampons al cotxe, perquè una mica més i acabem al Neouvielle. Fem +-850m al voltant de l’estació, així per escalfar, desitjant un comando de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo amb una mica de calç viva.

Hem fet el hàmster però no ens queda benzina per cap forfait de mig dia, no tenim més remei que fer un tast de formatges a l’apartament amb un vinet i unes cerveses francesos.

Pic de l’Aiguillette 2508m +-700 m PD/S3

El dilluns aparquem a la boca nord del Túnel de Bielsa, és a dir al costat francès, i enfilem direcció sud-oest, una vall encarada nord-est que novament està ben dura per culpa de la maleïda setmaneta primaveral que ha regelat malgrat l’alçada. La pujada és fàcil fins la pala cimera, té un parell de voltes maria que no es poden fallar, amb la neu dura i ganivetes, des de l'avantcim calen grampons i piolet.

Les dues sortides del cap de setmana llarg, a la primavera amb una mica de cremeta, o després d’una bona nevada d’atlàntic no haurien de tenir major dificultat, però el terreny ens obliga a utilitzar ganivetes i practicar l’esquí senglar uns metres abans de l’aparcament, on la neu comença a fer clapes i fa repicar les cames amb aquella tremolor, ideal per la fascitis plantar i per trinxar-se l’esquena. Les vistes increïbles, una excursió que val molt la pena.

Malgrat el ritme d’Indurain que imposava Robocoaizkolari, la resta de mortals hem arribat a ritme de nen de 2 anys amb un tricicle, esperant agafar la forma en algun moment d’aquesta temporada, o abans de la jubilació, almenys.

Arribem a casa amb Agouillettes fins a les celles i la fàscia plantar que diu arriba Espanya, però que arribi tard...

Hem estat Vane, Gabri, Sancho, Leti i Hèctor 

Dèries del Donasà

Intent de Volta al Pic de Camisette, diumenge 7 de desembre

Roc Blanc i Camisette

L'excursió al Pic de Camisette de 2.426m, és de les més complertes i solitàries que es poden fer en aquesta part del Pirineu. I al tour al cim li tinc l'ull posat de fa temps! 

Balbonne

Avui, a cota baixa, hi ha més neu que el passat febrer i amb el cotxe només puc arribar a la cota 1.300m de la pista de la Restanca que surt més amunt de Mijanes. Neu contínua i abundant en tot el recorregut, fins hi tot en el tram de bosc de fort pendent, però molt humida i es fa feixuc obrir traça.

Tarbésou

A quarts de dues, a 2.200m encara no he completat la primera part de la volta, i les incerteses que té el descens, amb el Pas de les Escales de Balbonne, fan que el seny s'apoderi de mi i giro cua. Però li he fet l'ullet al Roc Blanc que em guardi l'obaga, hi tornaré!

+/- 900m; 13km

Bones traces!

Jaume